Autor: Martí Olivella
I en el principi era l'univers.Tot era univers. I l'univers era tot. I l'univers es desplegà en formes molt variades, fredes i calentes, grans i petites; clares i fosques , vives i mortes. Però tot era l'univers. I res no era fora de l'univers.
En un petit planeta que votava a un petir estel , d'una petita galàxia, l'univers anà prenent formes vives que naixien i morien . Una d'aquestes formes animades que prengué l'univers desplegà la insòlita creença que ella no era l'univers sinó l'amo de l'univers. Fins i tot, cregué que era el centre de l'univers, que tot girava al voltant seu i que tenia el deure de dominarl-lo i de posar-lo al seu servei. Perduda la consciència de ser una forma més de l'univers considerà les altres formes animades com a competidores per a la seva supervivència. I les formes animades aplicaren la seva raó a la pretensió absruda de dominar les altres, creient erròniament, oh sòrdida ignorància!, que es feine un bé quan perjudicaven a les altres. No s'adonaven que eren manifestación del mateix univers, parts del mateix cos, i que les seves diferents formes estaven fetes de la mateixa pasta.Crien fer mal a les altres i es feien mal a elles mateixes.
De tant en tant, en diferentes indrets d'aquest peculiar món, apareixien persones que vivien en la plena consciència de ser una simple forma d'aquest únic univers. No es barallaven , no volien sobrevierue a qualsevol preu, compartien allò que tenien , vivien i morien tranquil·les , es deixaven fins i tot, matar...perquè sabien que res no era seu i que no i havia cap diferència de fons entre ser vives o ser mortes. L'univers era tot i res no era fora de l'univers. Aquells que s'adonoaven de la realitat de les coses esdevenien feliços , lliures de tota preocupació i contesnts anuncaven la bona notícia que es podia viere en pau, que no hi havia res a guanyar ni res a perdre.Que l'única cosa important era adonar-se d'aquesta genuïna unitat de tota la realidata. D'aquesta actitud en deien amor: reconèixer que els altres són manifestació de la mateixa realitat que un mateix i actuar en conseqüeència.
De fet, la funció de la vida dels humans era adonar-se d'aquest fet primordial: passar de la consciència i l'actitud de l'ésser aïllat, centrat en un mateix, a la consciència i actitud de no dualitat, de formar part de l'ùnic univers. Era un pas difícil . La vida quotidiana estava orientada a enfortir la consciència d'éssers aïlltas, separats i en competència amb els altres éssers. Fins i tot , aquelles institucions que havien nascut al voltant d'éssers amb consciència de formar part d'un únic univers. Enlloc de ser testimonis d'aquesta unitat de la realitat s'inventaven terribles diferències: cesls i inferns, deus i humans, humans i animals, homes i dones, rics i pobres, blans i negres...Tot això eren diferències reals i conflictives per als humans mentre es creien ésser autònoms aïllats dels altres, però esdevenien formes variades complementàries quan es contemplaven des de la consciència de la no dualitat. L'amor no podia ser una actitud voluntarista, ni un manament obligatori, sinó que esdevenia l'expressió pròpia de la vivència de formar part del mateix univers. Estimar els altres no era diferent que estimar-se un mateix. Odiar els altres no era diferent que odiar-se un mateix.
Però, malgrat hom tingués en certs moments aquesta visió de fons de la realitat, el cert és que no era fàcil pels humans mantenir-la permanentment. Tal era la diversitat de formes de l'univers que s'expressaven en aquest món que era molt fàcil tornar a veure'l com a un món d'objectes i subjectes independents en el qual allò que ens separava era molt més que el que ens unia. Veure el món format per individus autònoms amb interessos diferents portava a baralles constants en tots els àmbits. El desig d'unitat i d'eternitat que els ésser tenien en el seu fons s'expressava amb formes barroeres d'unió sexual i d'intervenció mèdica per allargar la vida, com un absolut, al preu que fos. La por a la soledat i a la mort era tan gran pels éssers aïllats que els feia aplegar-se en famílies , en nacions, en grups, en exèrcits....per intentar assaborir fugisserament alguna cosa semblant a la unió amorosa i a l'eternitat qualitats pròpies de la realitat viscuda com a forma diversa de l'únic univers. La paradoxa era que essent expressions en transformació d'un únic univers es veien com a ésser sols independents i mortals i que aquesta era la causa del seu sofriment i de les seus conflictes.
Fins y tot, aquells que vivien de forma més permanent la consciència de no dualitat de l'existència havien de submergir-se molt sovint en el silenci i la solitud per no deixar-se distreure per les mil i una formes d'entreteniment que la societat dels distrets havia posat a l'abast dels humans. L'addicció a la superficialitat era tan forta que el pas de presa de consciència profunda era viscuda amb un immens dolor . De fet , aquest procés era morir a la vida superficial per ressuscitar a la vida profunda real. Era un procés dolorós per l'home vell que esdevenia joiós per a l'home nou. Les diverses formes amagaven l'únic univers en què es manifestaven. La solidaritat i l'amor eren l'única manifestació dels qui havien donat el pas d'una vida a l'altra.
L'univers era
Les formes diverses canviaven
Estimar, compartir, perdonar , torna a començar...
Era l'únic senyal que permetia reconèixer qui se n'havia adonat
Martí Olivella,del primer grup d’objectors i director de Nova-CIS – Forces de Pau Noviolentes
Els primers grups pacifistes i antimilitaristes
L’estratègia noviolenta fou l’èxit dels objectors
Just ara fa 30 anys, el 7 de febrer de 1976, el primer grup d’objectors de consciència al servei militar de Can Serra entrava a la presó perquè volia entrar-hi. Havia manifestat públicament la seva objecció i havia donat la seva adreça. Amb l’empresonament s’activava el moment culminant de la campanya del dret a l’objecció de consciència al servei militar, perquè un conflicte latent i dispers prenia forma: s’acceptava la repressió com a forma de denúncia d’una llei injusta.
Ens hem de plantejar perquè en 35 anys, des que Pepe Beunza el 1971 va començar la seva campanya pel dret a l’objecció, un milió d’objectors i uns 80.000 insubmisos hem contribuït de forma decisiva a acabar amb el servei militar obligatori, en un país tant militaritzat com l’Espanya de la guerra i la postguerra..
La meva resposta: el factor d’èxit ha estat l’estratègia noviolenta llançada fa 35 anys per un petit grup – Equip OC - que s’havia anat formant al caliu de les primeres iniciatives d’inspiració noviolenta i cristiana (Pax Christi, Amics de l’Arca, Institut Víctor Seix de Polemologia, Justícia i Pau...).
La noviolència, més enllà del pacifisme i de l’antimilitarisme
Malgrat el títol d’aquesta primera taula de les Jornades és “Els primers grups pacifistes i antimiltaristes”, no considero que el pacifisme ni l’antimilitarisme fossin les característiques més distintives dels primers grups: els primers grups dels 60 i 70 érem bàsicament noviolents. Noviolents per la pau i contra el militarisme. Però noviolents en el sentit en què a Europa hem traduït l’estratègia de l’ahimsa de Gandhi. Lanza del Vasto, promotor de la noviolència gandhiana a Europa des de les Comunitats de l’Arca, va influir tots aquells primers grups.
El pacifisme considera que la pau és un bé superior a qualsevol altra i això, per a molts, és discutible quan la “pau” amaga els conflictes i manté la injutícia... En canvi, el pacifisme, també denuncia que la millor causa, la més noble, es perverteix quan s’empra la violència per defensar-la, perquè fa créixer l’espiral de violència, en què cadascú mata l’altre com a legítima defensa… fins esdevenir tots morts.
Però com Gandhi deia, davant la injustícia, el genocidi, l’opressió... és preferible la violència a la passivitat.. però, afegia, si és possible, encara és més preferible la noviolència a la violència. La feina dels noviolents és fer possible la noviolència: i per això cal dissenyar i llançar estratègies noviolentes com alternatives a les estratègies violentes.
L’antimilitarisme considera que el militarsime – l’exageració de “lo militar” més enllà de les seves atribucions - és origen i justificació de molts conflictes violents i de guerres. És a dir, que la defensa militar enlloc de defensar-nos crea, molt sovint, les condicions per generar o per involucrar-nos en les guerres.
L’estratègia noviolenta no es redueix a fer accions sense-violència
Tots sabem i hem experimentat que manifestar-nos contra les guerres, contra el militarisme i per la pau... no sembla suficient per aturar les guerres ni per aconseguir la pau.
La campanya pel dret a l’objecció de consciència va ser una estratègia noviolenta, una estratègia conscient i deliberada, que no té res a veure en fer actes, manifestacions i campanyes “sense-violència”.
Xirinacs diu que la noviolència es basa en dos valors: l’amor (obertura als altres, tenir-los en compte, posar-se al seu lloc...) i intel·ligència (mecanismes de síntesi de contraris, superar vencedors i vençuts...). I aquets és el repte de tota acció i tota estratègia noviolenta.
Una acció “noviolenta” no es només una acció “sense-violència”. El grups armats i els exèrcits fan actes “sense-violència”... que són compatibles amb (el monopoli de) la violència.
La noviolència, en canvi, és radicalment incompatible amb al violència. És a dir, la violència és contraproduent per a l’èxit d’una estratègia noviolenta. Mentre que la “sense-violència” no es contraproduent per a una estratègia violenta.
Aquí rau la confusió central: habitualment fem accions i manifestacions sense-violència, i quan amb aquestes accions no aconseguim aturar la guerra, ni la violència, ni alliberar-nos dels ocupants... diem que la noviolència és ineficaç i que cal les armes són l’únic camí!
Què és l’estratègia noviolenta
Aleshores, què és l’estratègia noviolenta? És una estratègia de força basada en l’amor (l’altre és un ésser humà com jo que he de respectar) i en la intel·ligència (més creativa i hàbil que la que s’aplica en la violència per poder vèncer la força de l’adversari).
De l’experiència de la lluita pel dret a l’objecció hem après que l’estratègia noviolenta necessita, al menys, 4 factors:
1. Definir una objecció concreta, amb un objectiu “possible”.
2. Elaborar una alternativa “viable”.
3. Formar un grup que estigui disposat a “arriscar-se”.
4. Saber encertar quin és el moment oportú, aprofitar les “crisis”.
Aquests 4 factors resumeixen els 10 elements de l’estratègia noviolenta de Gandhi:
1 . Analitzar la situació d'injustícia i denunciar-la justament, sense exagerar,.
2 . Escollir un objectiu clar i precís que pugui assolir-se amb la lluita noviolenta, ni massa modest ni massa agosarat, un objectiu que sigui “possible”.
3 . Crear una organització participativa i eficient adequada a l'objectiu que es vol assolir.
4 . Intentar una primera negociació per aconseguir l’objectiu (cooperació).
5 . En cas que no prosperi la negociació, apel·lar l'opinió pública nacional i internacional amb accions de sensibilització que aconsegueixin el suport dels mitjans de comunicació.
6 . Enviar un ultimàtum abans de passar a l’acció directa, donar una darrera oportunitat i avisar de les accions previstes per aconseguir l’objectiu.
7 . Preparar-se per acceptar de forma noviolenta la repressió violenta que les accions poden suscitar.
8 . Començar un procés d’acció directa noviolenta de no-cooperació o de desobediència civil (hi ha un repertori de més de 100 accions noviolentes).
9 . Iniciar, si cal, un programa constructiu alternatiu per intentar evitar o reparar la injustícia que es denuncia oferint camins concrets sense esperar que l’adversari modifiqui la seva política.
10 . Negociació final – tot mantenint l'acció noviolenta - fins aconseguir l'objectiu. Aquesta victòria donarà força i confiança per continuar la lluita noviolenta fins aconseguir aturar o reparar la injustícia que ha portat a iniciar l’estratègia noviolenta.
Un repte pendent: un servei civil de pau
Malgrat l’aparent èxit de la lluita pel dret a l’objecció de consciència, ara, encara tenim el mateix repte de fa 35 anys: malgrat no cal crear un servei civil alternatiu al servei militar obligatori... el que cal és crear un servei civil de pau alternatiu a l’exèrcit i a les seves funcions de defensa i d’intervenció, però amb mitjans noviolents. De moment, mentre no siguem capaços de demostrar-ne la seva eficàcia, l’hem de plantejar com a complementari...
Per crear un servei civil de pau, que permeti mostrar les possibilitats de cossos i forces civils noviolentes, tant per a la defensa com per a operacions en conflictes internacionals, estem aplicant la mateixa estratègia noviolenta de fa 35 anys: posar-nos d’acord en un objectiu, organitzar-nos, oferir una alternativa i aprofitar el moment “especial“ social i polític que ara vivim... mentre duri.
Per participar en unes forces de pau noviolentes, com les que s’estan creant arreu del món, cal valor, disponibilitat, coratge, preparació, intel·ligència, organització, disciplina... Alguns d’aquests valors són els que tradicionalment s’han atribuït als militars... però ara cal aplicar-los a la transformació noviolenta dels conflictes.
Són els valors per construir la pau amb mitjans pacífics com el membres del Shanti Sena que va crear Gandhi i que encara continua viu. La força de la marxa de la sal no va ser sols triat l’objectiu... i caminar milers de persones durant dies.. sinó el coratge noviolent del grup d’antics “soldats” que aguantava els cops del soldats... hores i hores fins aconseguir l’objectiu.
Aquest és el nostre somni avui. Un somni, històricament molt recent. Tant de bo en 35 anys puguem tenir resultats... és la lluita de la nova generació de noviolents que volem aturar les guerres.
Una estratègia noviolenta per passar de la cultura de guerra a la cultura de pau
És un canvi històric... que no es fa en un dia... però que es fa dia a dia com tots els canvis històrics. La nostra escala temporal i social com individus és sempre massa curta per copsar la nostra influència en els canvis històrics. Som corredors de fons d’una marató que dura molts anys. Estem massa acostumats a fer curses ràpides, adequades per alguns moments d’emergència. Però la cursa és llarga i cal córrer cada dia, amb constància, sense parar, una cursa de relleus que, generació rere generació, va traçant un camí amb menys violència.
Com tota cosa viva que només creix si es cultiva i s’alimenta cada dia, així la cultura de pau només creix si cada dia la cultivem amb nous reptes, amb noves pràctiques.. Ens cal una estratègia noviolenta de construcció d’una cultura de pau que sàpiga aprofitar el moment històric que estem vivint a casa nostra.
- Si milions hem dit no a la guerra.. a què diem sí?
- Si diem sí a la pau.. com s’ha de construir?
- Si volem la pau, la podem construir preparant la guerra?
- Si els constructors de pau no són les forces armades, qui ho han de ser?
Romano Prodi abans de la campanya electoral ha donat una resposta: "...estem lluitant per la constitució, en el nivell Europeu, d’un cos civil de pau, també anomenat, “cascos blancs”, disposat a intervenir en àrees de conflicte amb instruments com el diàleg, la interposició noviolenta, la diplomàcia i la mediació".
En el marc català hem avançat molt però encara som molt lluny. Vàries generacions d’objectors i insubmisos d’una banda i l’organització d’entitats, de moviments i de plataformes contra la guerra...de l’altra, han suscitat la necessitat d’una política pública de construcció de pau, que el govern català del tripartit ha posat en marxa, recolzada per actuacions estel·lars del Govern Espanyol.
Per continuar desenvolupant aquesta estratègia, indiquem algunes propostes en la taula adjunta: De la Cultura de Guerra a la Cultura de Pau.
Més info: Xarxa Europea de Serveis Ciils de Pau www.en-cps.org
Forces de Pau Noviolentes www.forcesdepaunoviolentes.org
De la Cultura de Guerra...
|
a la Cultura de Pau
|
Valors
| |
| Si vols la pau... prepara la guerra (preventiva) |
Si vols la pau no preparis la guerra, prepara la pau (amb justícia)
|
| Construir la pau amb mitjans violents |
Construir la pau amb mitjans pacífics
|
| Lluitar contra la violència amb accions violentes |
Lluitar contra la violència amb accions noviolentes
|
| La violència com a darrer recurs |
La violència no és la solució
|
| Ull per ull: tots cecs |
Estimar l’enemic i no legitimar la seva violència
|
Organització
| |
| Llei de Defensa |
Llei de Foment de la Pau
|
| Ministeri de Defensa (de la guerra) |
Institut Internacional de la Pau
|
| Consell d’Estat Major |
Consell de Foment de la Pau
|
| Forces armades (militars) |
Forces desarmades (civils)
|
| Servei militar (obligatori i/o professional) |
Servei civil per la Pau (voluntari i/o professional)
|
Funcions
| |
| La defensa armada de la constitució |
La mediació i transformació de conflictes socials
|
| La defensa armada de l’estat |
La defensa civil de la nació
|
| La intervenció armada en conflictes internacionals |
La intervenció civil noviolenta en conflictes internacionals
|
Infraestructures
| |
| Centres de defensa militar (xarxa castells militars): |
Centres de “defensa” civil (Xarxa Castells per la Pau):
|
| - Centres de recerca |
Centres de recerca -
|
| - Centres de formació i entrenament |
Centres de formació i entrenament -
|
| - Centres de legitimació i propaganda (museus) |
Centres de legitimació i sensibilització (museus) -
|
Recursos actuals
| |
| Forces Armades Professionals 2005: 70.0001 |
Forces No-Armades Professionals 2005: 0
|
| Pressupost global Defensa Armada 2005: 16.000 M/€2 |
Pressupost global Defensa Civil No-Armada 2005: 0
|
Recursos possibles per començar un llarg camí (traspàs del 0,14 % pel 2007)
| |
| Forces Armades Professionals 2007: 69.900 militars |
Forces No-Armades Professionals 2007: 100 civils
|
| Pressupost global Defensa Armada 2007: 15.980 M/€ |
Pressupost global Defensa Civil No-Armada 2007: 20 M€
|
Presentat al Consell Català de Foment de la Pau per Nova – Forces de Pau Noviolentes l’1 de març de 2006 i adaptat per a la 3a Trobada Per la Cultura de Pau 27 març 2006
Gasto militar inicial en España (en millones de euros corrientes)
Fuente: Presupuestos generales del estado Elaboración: Pere Ortega
Conceptos
|
Año 2000
|
Año 2001
|
Año 2002
|
Año 2003
|
Año 2004
|
Año 2005
|
Año 2006
|
Ministerio de Defensa
|
5.799,73
|
6.060,76
|
6.332,65
|
6.479,65
|
6.746,77
|
7.024,79
|
7.413,94
|
Organismos Autónomos del Ministerio de Defensa
|
930,20
|
1.040,92
|
1.067,16
|
1.137,32
|
1.184,64
|
1.242,02
|
1.232,59
|
Centro Nacional de Inteligencia
|
0
|
0
|
0
|
138,00
|
161,95
|
189,74
|
208,57
|
Total Defensa
|
6.729,93
|
7.101,68
|
7.399,81
|
7.754,97
|
8.093,36
|
8.456,55
|
8.855,10
|
Clases pasivas militares
|
2.290,92
|
2.390,36
|
2.438,17
|
2.617,28
|
2.685,14
|
2.855,16
|
2.993,18
|
Cuotas sociales mutua ISFAS (Otros ministerios)
|
571,98
|
587,80
| |||||
Guardia Civil (Ministerio Interior)
|
1.777,55
|
1.774,41
|
1.842,14
|
1.985,35
|
2.080,56
|
2.143,72
|
2.364,38
|
Ministerio de Industria (I+D militar)
|
964,11
|
947,80
|
1.176,85
|
1.049,90
|
1.110,80
|
1.014,60
|
1.358,01
|
OTAN, UEO,
|
26,06
|
7,46
|
¿
|
¿
|
11,21
|
18,03
|
8,83
|
Fuerzas en el exterior (Ministerio exteriores)
|
42,17
| ||||||
Total Defensa criterio OTAN
|
11.788,57
|
12.221,71
|
12.856,97
|
13.407,50
|
13.981,07
|
15.024,04
|
16.209,46
|
Objeción de conciencia (Ministerio Justicia)
|
26,98
|
21,14
|
0
|
0
| |||
Intereses de la Deuda Pública
|
910,64
|
1.068,79
|
1.080,55
|
1.201,48
|
1.204,80
|
1.189,08
|
956,58
|
TOTAL GASTO MILITAR
|
12.726,19
|
13.311,64
|
13.937,52
|
14.608,98
|
15.185,87
|
16.213,12
|
17.166,04
|
- Despesa actual de defensa militar amb proposta futura de finançament de Forces Civils No-Armades (Elaboració pròpia)despesa defensa militar 2005al diaMilitars Forces Armades 2005dia/persona
En € 16.000.000.00043.835.61670.000626ptes 2.660.800.000.0007.289.863.01470.000104.329despesa defensa civil 2007al diaCivils Forces No Armades 2007dia/personaEn € 21.900.00060.000100600ptes 3.650.000.00010.000.000100100.000despesa militar 2007Militars Forces Armades 2007dia/personaEn € 15.978.100.00043.775.61669.900626ptes 2.657.158.030.0007.279.885.01469.900104.335
1 Segons La Vanguardia del 19 de febrer de 2006. Dels quals, 32.000 són caps i oficials.
